Història de la ratafia

COFRARIA DE LA RATAFIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS


Més informació sobre la ratafia i els seus orígens El calendari de la ratafia diu que la nit de Sant Joan (23/6) es cullen les herbes, per Sant Pere (29/7) es fa la ratafia, per la Mare de Déu d’Agost (15/8) s’embotella i per Tots Sants (1/11) es filtra i es deixa reposar per degustar-la tot seguit o per Nadal. Hi ha molts tipus de receptes de ratafia catalana, i a banda dels ingredients anteriorment citats, hi ha un element característic que no pot faltar: la nou (verda). Collida pels volts de Sant Joan, quan aquesta és ben verda i, igual que les herbes, quan presenta les virtuts i condicions òptimes. Es pot prendre com a aperitiu, com a digestiu, a la cuina i també en diferents combinats. Quan s’elabora la ratafia no fem res més que connectar-nos amb els secrets més íntims de la natura i de la tradició, de l’essència del paisatge que ens macera. I un cop passat el temps de recolliment i reflexió, filtrem aquesta essència que s’eleva, com diuen a la regió del Ticino (Suïssa), a licor de l’amistat per a ser compartit en comunitat. En contra del que molts pensen, no hi ha proves de paternitat de la ratafia enlloc, malgrat que moltes zones d’Europa (França, Suïssa, Itàlia…) creuen que en són els inventors. A Catalunya té molta presència a comarques gironines i a les comarques centrals i occidentals del Pirineu. A la Provença i a Itàlia fan un licor igual anomenat licor de Sant Joan i Nociono, respectivament. Es fa molt difícil diferenciar la ratafia d’altres licors d’herbes anomenats licors, elixirs o ratafien i que tenen el mateix mètode d’elaboració. Fins i tot de vegades es fa referència a aquestes begudes amb el nom de “ratafies”. Per exemple, a França una beguda aperitiva amb base d’aiguardent i amb most rep el nom de ratafia. En el món anglosaxó s’ha el terme ratafia ha estar restringit més a un licor aromatitzat amb préssec, albercoc, pinyols de cirera o d’ametlles i textos que fan referència a unes galetes d’ametlla amb el nom de ratafia. Trobem receptes de begudes anomenades “ratafia” ja en el segle XVIII a França i Itàlia, a Catalunya les més antigues de ratafia catalana són del colomenc Francesc Rosquellas, del 1842. La ratafia s’olora, es mira, es paladeja i s’assaboreix. És un licor agradable i plaent, és el licor de l’amistat, l’elixir de la llarga vida, un licor que et fa caure en un encantament terrenal.

http://www.confrariaratafia.cat/wp-content/uploads/Annex_M%C3%A9s-informaci%C3%B3-Ratafia_Confraria-de-la-Ratafia.pdf